Didàctica i Organització

Aquesta setmana hem dedicat les sessions de la matèria de Processos didàctics i organitzatius a comentar les idees que totes les escoles hem trobat sobre aspectes referents a la planificació o programació d’una unitat didàctica i a l’organització tant del docent com del discent en el centre. Ens hem basat en donar resposta a les següents preguntes:

Per a la DIDÀCTICA

Definició de UD i la seva importància

   Què és una unitat didàctica?

Un instrument que utilitzen els docents on queden plasmades les intencions educatives pròpies del procés d’ensenyança i  aprenentatge per a un curs o un temps determinat.

      Perquè és important planificar?

Per a ser eficients en el temps de la classe.

Es una forma d’estructurar adequadament el procés d’ensenyança I aprenentatge.

Es una forma d’establir uns objectius, complir-los i obtenir bons resultats acadèmics.

Ajuda a fer protagonista a l’alumne del seu propi procés d’aprenentatge.

Serveix per adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge als diferents ritmes d’aprenentatge.

Una no planificació implica una improvisació. Per conseqüent, repetim coses i creem buits en el procés d’ensenyança i aprenentatge.

Una planificació ha de ser el suficientment flexible com per a adaptar-se a les dificultats i canvis en l’aula. Poden ser sessions de durada més curta o més llarga.

   

Esquema de les parts d’una UD

Parts d’una unitat didàctica:

Introducció/contextualització: àrea, grup o curs en el que es va a treballar, tipus de grup (estàndard,...), temporalització i sessions...
Objectius, competències i continguts: respon a la pregunta “Què anem a ensenyar?”
Metodologia: per projectes, per espais o racons, classe tradicional… També fa referència a     les activitats d’aprenentatge. Respon a la pregunta “Com ho ensenyem?”
Recursos: respon a la pregunta “Amb què treballaré i què utilitzaré?"
Espai i temps: respon a la pregunta “Quan i on?"
Criteris d’avaluació: respon a la pregunta “què hem d’aconseguir i com anem a avaluar?

Per a L’ORGANITZACIÓ

Organització dels alumnes i organització dels docents: org. horitzontal, vertical i staff

Organització dels alumnes per:

- Edat
- Nivell intel·lectual o rendiment acadèmic
- Gènere o sexe (només en escoles concertades)
- Agrupaments flexibles (de manera que es realitzen tallers o diferents activitats que permeten la interacció entre alumnes de diferents cursos i nivells. La idea principal d’aquest tipus d’agrupaments és que mai han de ser iguals, sempre han d’estar en canvi constant per tal de complir amb el criteri de flexibilitat del qual es caracteritza)

Organització dels docents per:

-  Org. vertical: és l’organització jeràrquica on tots tenen funcions diferents, els de dalt de la piràmide tenen autoritat sobre els de sota. Al cap es trobaria la direcció.
-  Org. horitzontal: és una organització on tothom té la mateixa autoritat. Un exemple serien els mestre sd’un mateix cicle.
-  Org. satff: grups de docents que tenen una línia en comú i comparteixen objectius per tal d’aconseguir donar la millor educació i fomentar la innovació educativa. En Primària s’agrupen per equips docents (mestres d’un mateix cicle d’'un mateix nivell educatiu englobant totes les seves àrees). No solen agrupar-se per departaments o seminaris. Els seminaris són reunions on es reuneixen tots els docents per tal de tractar els problemes sobre la matèria. Es poden reunir docents de diverses disciplines. L'organització per seminaris és més freqüent en l'Educació Secundària Obligatòria.  En Educació Primària també es solen formar equips Ad-Hoc, és un sistema d’organització del professorat per respondre a una necessitat determinada en un moment puntual. Aquest és provisional i per a servir un únic propòsit. Quan aquest s’assoleix, el grup es desintegra. Per muntar aquests equips ho decideix o l’equip de cicle o la direcció. Aquests equips també es poden portar a terme per a alumnes amb Projecte Individualitzat (per sota o per sobre).


Per tant, l’organització del docent i de l’alumne és rellevant per gestionar el funcionament del cicle i establir una programació en dues direccions, per tal de que aquesta sigui estàndard i adaptada a un grup-classe general, i individualitzada per aquells alumnes que tinguin necessitats educatives.


Bibliografia:

     Del Arco, I., Camats, R., Flores, Ò., Melero, À. & Suau, J. (2015). Capítol 8. Organització del professorat, alumnat i pares. Participació de la comunitat educativa. En Melero, À., Suau, J. & Flores, Ò. (Ed.). L'escola del segle XXI. Conextos, processos i reptes de futur. (pp. 229-256). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.