Unitat Didàctica (KAHOOTS)

En aquesta entrada es troben adjuntats els enllaços dels Kahoots que hem elaborat per la nostra Unitat Didàctica en cadascún dels cicles:

• CICLE INICIAL: https://play.kahoot.it/#/k/a4044738-a3e7-4f45-b950-6ce5319c862b

• CICLE MITJÀ: https://create.kahoot.it/#quiz/e3e91a1d-8239-42cf-9717-db34a2d4e1fc

• CICLE SUPERIOR: https://play.kahoot.it/#/k/b213b57b-ebe6-46ab-b635-af47ab84522e 

Metodologies

En el Repte 6 de l'assignatura de Processos Didàctics i Organitzatius, hem analitzat dos vídeos que tractaven la temàtica de les metodologies i les estratègies didàctiques.

IDEAS ERRÓNEAS SOBRE EDUCACIÓN

La Marta Ferrero, professora vasca, va impartir una conferència tractant diversos aspectes de l'àmbit de l'educació.

Inicia la seva exposició dient que moltes de les metodologies que els docents porten a la pràctica no estan fonamentades teòricament ni sotmeses a investigacions científiques. És a dir, careixen d'evidència.

A partir d'aquesta idea, Ferrero presenta cinc mites de l'educació. El primer de tots és la Teoria de les Intel·ligències Múltiples elaborada per Howard Gardner en la dècada dels 80. Aquesta teoria manifesta la necessitat d'adaptar el procés d'aprenentatge a cada infant, ja que no només existeix una intel·ligència única sino que hi ha, pel que es coneix actualment, vuit intel·ligències a diagnosticar. El cert, és que cap teoria ni cap investigació aporten evidències sobre l'eficàcia d'aquest plantejament. És més, el propi autor afirmava que mai l'havia provat en cap escola, per tant, no sabia la seva utilitat. Fins i tot els tests tampoc afavorien el diagnòstic d'aquestes intel·ligències.

El segon mite fa referència al Mètode de Doman. Aquest mètode està sobretot destinat a nens i nenes de l'etapa bressol i educació infantil. Defensa l'ensenyament i l'aprenentatge de coneixements bastant complexos en infants de 4 mesos d'edat. Consta d'una sèrie de fitxes, cadascuna amb un contingut i un color diferent. La clau que exposa Doman és que quan un infant és exposat a un estímul molts cops durant el dia, finalment l'adquereix, se'l fa seu. No obstant, tampoc existeixen bases ni evidències científiques que aprovin la seva eficiència i el que remarca Ferrero és que, per exemple, a l'hora d'aprendre a llegir, és essencial vincular la grafia amb la seva pronúncia i assolir cada lletra i el seu corresponent so per separat. Aquest mètode el que feia és ensenyar des del moment inicial tota la paraula sencera.

El tercer mite engloba l'aprenentatge per descobriment, en el qual l'infant és el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge i el docent faria el paper de guia o mediador. Hi ha diversos estudis i investigacions, concretament un llibre escrit per John Hattie, que corroboren que aquesta metodologia no resulta tan eficaç. Per indagar, explorar i adquirir coneixements complexos és necessari tenir assolida una base de coneixements bàsics que et permetin moure pel camp de la recerca i de la ciència. I aquests coneixements, la millor manera de transmetre'ls i assolir-los és a través de l'ensenyança directa. És molt difícil treballar amb aquesta metodologia en l'ensenyament de continguts bàsics, així com també aplicar-la en alumnes amb NEE o dificultats d'aprenentatge. Tot i així, sí que ens resultaria útil de cara a nivells superiors, com per exemple, batxillerat o estudis universitaris.

El quart mite es tracta de l'entrenament ocular. Aquest projecte definia que les dificultats lectores eren degudes a un mal moviment de l'ull i el que feia era entrenar-lo a través d'uns exercicis de moviment ocular. Tampoc s'han trobat evidències científiques que corroborin la seva funcionalitat.

En cinquè lloc, trobem la lateralitat creuada. Aquesta constitueix el fet de tenir el domini de la visió, de la mà i de la cama en parts diferents, és a dir, alguns en la part dreta i d'altres en la part esquerra. Alguns autors afirmaven que podia causar dificultats d'aprenentatge però tampoc vénen sustentades teòricament.

Ferrero proposa algunes solucions al respecte. Una d’elles seria sobretot enfortir la relació entre la universitat i el centre escolar, i fer recerca d'investigació entre ambdós institucions ja que de vegades la diferència de finalitats comporten conflictes de gestió. Una altra, sotmetre l'actuació docent pròpia i l'actuació del centre educatiu a avaluació i millorar els aspectes a reforçar. També parla d'enriquir més els estudiants d'educació en matèria de ciència i no en factors purament subjectius com la intuïció o l'experiència. I, en últim lloc, proposa al professorat caure en l'escepticisme sa i intentar buscar evidències a cada nova idea o proposta que se'ls hi presenta. En resum, basar la pràctica educativa en l'evidència.

NO ME MOLESTES, MAMÁ, ESTOY APRENDIENDO

Aquest vídeo es tracta d'una entrevista d'Eduard Punset a Mark Prenskey, especialista en videojocs i aprenentatge. Reflexiona sobre els canvis educatius que s'estan portant a terme en l'actualitat, ja que molts professionals afirmen que la proposta educativa del s. XXI no correspon amb la que prevaleix, que és la del s.XIX. Per tant, estem vivint un endarreriment educatiu que demana la necessitat d'adaptació. En aquest sentit, la formació continuada del docent resulta un element essencial dins del nostre context.

Es parla molt de les noves tecnologies i l'ús de les TIC dins les aules. En primer lloc, es nomena el joc com a eina d'aprenentatge significatiu i funcional, on l'infant al esdevenir protagonista de la seva pròpia activitat, indagar, investigar, resoldre problemes, tenir una correcció immediata dels seus errors i així adquirir consciència i tècniques de rectificació, genera un coneixement que pot assolir i vincular amb la seva vida diària. El nen decideix com moure's sota una sèrie de normes i criteris que el guien. Aquesta és la funció que haurien de portar a terme els mestres, i no de direcció de la classe. Impulsar els seus alumnes, motivar-los, ajudar-los a descobrir les seves passions.

Un altre professor diu que actualment, infants de 3-4 anys quan entren per primera vegada en contacte amb un aparell electrònic, ja saben com encendre'l. No com temps enrere, que la gent tendia a llegir-se els llibres d'instruccions per esbrinar com funcionava.

Defèn l'ús de les TIC com un recurs molt eficaç pel tractament de les NEE dins l'aula, així com el fonament de les diverses intel·ligències múltiples. De manera que, en un col·lectiu pot estar fent alhora diferents activitats i adaptades a les seves característiques, particularitats, necessitats, capacitats i actituds.

Si més no, Internet és un element el qual s'ha incorporat en el nostre món, en el nostre dia a dia, sigui en l'àmbit laboral, social... És a dir, haurem de conviure amb ell per tota la vida. Per tant, és important destacar en els nostres alumnes no només els seus beneficis sinó també els perills que aquest ens pot portar per tal de fer un ús correcte i que ens permeti enriquir el nostre bagatge cultural i formatiu.  

Reflexió

Com a escola, nosaltres compartim l’opinió de la Marta Ferrero. Ella està d’acord amb la introducció de noves metodologies però és essencial servir-se d’evidències científiques a l’hora de portar-les a terme i establir un equilibri entre els nous mètodes i els mètodes tradicionals, no aplicar extremismes.

Un exemple de mètode actiu seria l’ABP o Aprenentatge Basat en Problemes. Els coneixements s’adquireixen mitjançant la recerca de la solució a un problema plantejat sobre un tema concret. Es duu a terme en grup i la funció del tutor és de guia i orientador. Diversos autors, com Smits, Verbeek y de Buisonje (2002), han investigat sobre aquest mètode a través de sis estudis realitzats en la carrera de Medicina. Van trobar poques evidències de que l’ABP incidís positivament en l’adquisició de nous coneixements en els estudiants, tot i que si que es va veure millorada la satisfacció d’aquests. D’altra banda, Dochy (2003) va analitzar uns quaranta articles que es movien al voltant de l’ABP i va arribar a la conclusió de que aquest sistema millora les habilitats dels alumnes però no actua de manera eficaç sobre els coneixements base dels estudiants.

Bibliografia

Fernàndez, M., García, J., De Caso, A., Fidalgo, R. & Arias, O. (2005, 1 de setembre). El aprendizaje basado en problemas: revisión de estudios empíricos internacionales. Revista de Educación. pp. 397-418. Universidad de León. [19 d’abril de 2017, 19:00h]

Ensenyança programada

El decàleg del procés d'aprenentatge

En el tercer repte plantejat, a partir del visionat d'un vídeo, hem hagut d'interpretar deu aspectes claus i que els infants reivindiquen per tal de que el seu procés d'aprenentatge esdevingui més qualitatiu i significatiu. Aquest decàleg és el següent:

1. UTILITZAR L’ERROR COM A FONT D’APRENENTATGE.

2. TEMES RELACIONATS AMB L’ACTUALITAT, PER A CONTEXTUALITZAR ELS CONTINGUTS.

3. TENIR UNA CLASSE PER A RESOLDRE DUBTES I FER CONSULTES.

4. TENIR MAJOR AUTONOMIA A L’HORA DE REALITZAR EL TREBALL.

5. TENIR EN COMPTE L’OPINIÓ DELS NENS I NENES.

6. PREFERÈNCIA PER LES CLASSES DIVERTIDES.

7. MÉS TREBALL COL·LABORATIU, EN GRUP.

8. CONTINGUTS ADEQUATS I MOTIVADORS AMB NOVES METODOLOGIES MENYS MEMORÍSTIQUES.

9. APRENDRE A APRENDRE I NO A SUPERAR PROVES.

10. ADAPTAR-SE A LES NECESSITATS DE CADASCÚ.

Bibliografia

Jusol, M. (2013, 15 de maig). La veu dels alumnes: els alumnes parlen d'aprenentatge i avaluació. YouTube.

L'acte didàctic

Aquesta setmana hem dedicat les sessions de l’assignatura a investigar i aprofundir en el concepte de l’acte didàctic i els elements que el componen.

Definició d’acte didàctic

La societat ha anat evolucionant a través de la transmissió de coneixements de generació en generació. I aquesta acció és el que s’anomena acte didàctic. Aquest comprèn la relació entre el mestre i els alumnes, a més és l’objecte d’estudi de la didàctica.

L’acte didàctic depèn i és ben diferent segons el context on es desenvolupa.

Esquema dels elements de l’acte Didàctic

• Docent del sXXI (quines són les seves funcions):

És el professional de l'educació que dóna recursos als alumnes per tal que aprenguin.

1. DIAGNÒSTIC DE NECESSITATS (guia que dóna als alumnes per transmetre els coneixements que els hi pertoca per edat, per tant, atendre a la diversitat).

2. PLANIFICAR LES CLASSES (innovació, investigació, acció)

3. BUSCAR I PREPARAR MATERIALS PER ALS ALUMNES.

4. MOTIVAR A L’ALUMNE.

5. CENTRAR LA DOCÈNCIA EN L’ESTUDIANT, CONSIDERANT LA DIVERSITAT I MANTENINT L’ORDRE.
6. AVALUAR (participació en els plans d’avaluació que determinen les Administracions educatives o els propis centres).
7. DESENVOLUPAR TUTORIES I DONAR EXEMPLE (conèixer el context socio-cultural de cada alumne i formar els alumnes amb valors a través dels principis propis del docent per garantir l’educació integral de l’alumne).
8. INVESTIGAR DINS L’AULA I AFAVORIR UN DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL CONTINUAT.
9. ORIENTAR EDUCATIVAMENT, ACADÈMICAMENT I PROFESSIONALMENT ALS ALUMNES (en cooperació amb els serveis o departaments especialitzats).

10. COL•LABORACIÓ EN LA GESTIÓ DEL CENTRE (col·laborant amb la gestió del cicle corresponent, en el claustre...).

• Discent (tipologia i indicadors a tenir en compte en el procés d’E/A):

L’alumne és l’individu que aprèn.

Pot ser:

- ÉSSER AÏLLAT: en classes particulars.

- INDIVIDU AGLUTINAT DINS AULA: col·lectiu més o menys homogeni. El docent ofereix un tractament uniforme a tots els membres del grup.

- INDIVIDU DIFERENCIAT PERÒ FORMANT PART DEL GRUP: educació individualitzada tenint en compte les seves capacitats, interessos, ritme de treball, etc.

- ÉSSER COL·LECTIU: rebre una formació de valors i qualitats socials, laborals, estètics... vinculats a la societat de la qual forma part.

Aspectes a tenir en compte en el procés d'aprenentatge:

- MADURESA DE L'ALUMNE: nivell de desenvolupament físic, psicològic i social. Des de dues variables: edat i capacitat psicofísica. Elements a tenir en compte:

1. Evita el fracàs de l'alumne.
2. Considerar les condicions prèvies de l'aprenentatge permetran un millor desenvolupament de les activitats del discent.
3. Condiciona l'adaptació de l'estudiant a les activitats d'aprenentatge.
4. Associada a l'aprenentatge.
5. Condició necessària però no suficient de l'aprenentatge.
6. Haurien d'implantar-se programes d'acord al desenvolupament potencial dels alumnes, recorrent a una edat òptima, mitjana.

- MOTIVACIÓ: influeix en el rendiment, aprenentatge i desenvolupament d'habilitats.

Components:

1. Necessitat de l'individu per aconseguir una meta.
2. Incentiu: estímul extern que provoca i manté uns motius (justificacions personals que té l'individu per actuar)
3. Direccionalitat: seleccionar els procediments per aconseguir els objectius.

Tipus:

1. INTRÍNSECA: interès positiu en la matèria, fa que l'aprenentatge sigui desitjable per ell mateix.
2. EXTRÍNSECA: incentius o reforços (aprovació del docent, premis, etc)

- ACTITUDS: constructes conductuals multidimensionals que suposen una predisposició per a l'acció relativament estable i susceptible de formació i de canvi. Indica com vas a actuar en aquell moment. S'associa amb la motivació intrínseca.

Aspectes rellevants:

1. AUTOCONCEPTE: actituds, capacitats i creences que té la persona de sí mateixa.
2. AUTOESTIMA: valor que es dóna una persona de sí mateixa com a resultat de les interaccions personals amb els altres.

• Estratègies metodològiques

Són tècniques que utilitza el docent per ensenyar. Han de ser flexibles per tal de motivar als alumnes i que assoleixin els continguts.

Aquestes estratègies són eficaces per obtenir la comprensió bàsica de cada àmbit de coneixement, seguir aprenent i comprendre i actuar en el món actual.

Els mètodes d’ensenyança poden ser:

1. Mètodes analítics: es descompón el tot en parts i s’estudia cadascuna de les parts. Un exemple seria el mètode Montessori, on els alumnes, abans d’escriure en aquesta metodologia, ha de practicar tots els moviments per aprendre a escriure les diferents grafies en paper de vidre, relle, punxó, etc.
2. Mètodes sintètics: s’estudia tot el conjunt, com els mètodes globalitzats.
3. Mètodes inductius: es va del particular al general.
4. Mètodes deductius: es va del general al particular (hipòtesis)

Aquests mètodes, però, també poden classificar-se d’acord a observar en quin element es centren en la seva aplicació. Poden ser:

1. Mètodes centrats en la matèria d’estudi: mètodes tradicionals, mètodes nous globalitzats (centres d’interès de Decroly, el mètode de projectes, l’escola Lincoln, els complexes russos) i mètodes nous centrats (unitats de treball Morrisson).
2. Mètodes centrats en l’alumne: mètodes individualitzats (pla Dalton, sistema Winnetka, fitxes de treball Dottrens, ensenyament programat), mètodes socialitzats (sistema de Gary, escoles de Detroit, la impremta a l’escola Freinet, les cooperatives escolars, el treball per equips) i mètodes col·lectius (la lliçó).
3. Mètodes centrats en el treball escolar: mètodes intuïtius (mètodes Montessori, mètodes de les germanes Agazzi, l’escola Montesca), mètodes eminentment actius (l’escola del treball) i mètodes integrals (pla escolar de nucli bàsic)

Per tant, l’acte didàctic fa referència al procés de transmissió de coneixements en el qual influeix el context cultural on es desenvolupa i és el que coordina la relació entre el docent i el discent.

Bibliografia:

Del Arco, I., Camats, R., Flores, Ò., Melero, À. & Suau, J. (2015). Capítol 9. El procés d’ensenyament-aprenentatge en l’educació primària. En Flores, Ò. (Ed.). L'escola del segle XXI. Conextos, processos i reptes de futur. (pp. 257-272). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

Del Arco, I., Camats, R., Flores, Ò., Melero, À. & Suau, J. (2015). Capítol 14. Mètodes didàctics i activitats d’aprenentatge . En Flores, Ò. (Ed.). L'escola del segle XXI. Conextos, processos i reptes de futur. (pp. 359-378). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida

Esquema conceptual: Parts de l'acte didàctic

Components de la didàctica. Mapa conceptual

Publico el mapa conceptual que he realitzat sobre els components de la didàctica.