L'acte didàctic

Aquesta setmana hem dedicat les sessions de l’assignatura a investigar i aprofundir en el concepte de l’acte didàctic i els elements que el componen.

Definició d’acte didàctic

La societat ha anat evolucionant a través de la transmissió de coneixements de generació en generació. I aquesta acció és el que s’anomena acte didàctic. Aquest comprèn la relació entre el mestre i els alumnes, a més és l’objecte d’estudi de la didàctica.

L’acte didàctic depèn i és ben diferent segons el context on es desenvolupa.

Esquema dels elements de l’acte Didàctic

• Docent del sXXI (quines són les seves funcions):

És el professional de l'educació que dóna recursos als alumnes per tal que aprenguin.

1. DIAGNÒSTIC DE NECESSITATS (guia que dóna als alumnes per transmetre els coneixements que els hi pertoca per edat, per tant, atendre a la diversitat).

2. PLANIFICAR LES CLASSES (innovació, investigació, acció)

3. BUSCAR I PREPARAR MATERIALS PER ALS ALUMNES.

4. MOTIVAR A L’ALUMNE.

5. CENTRAR LA DOCÈNCIA EN L’ESTUDIANT, CONSIDERANT LA DIVERSITAT I MANTENINT L’ORDRE.
6. AVALUAR (participació en els plans d’avaluació que determinen les Administracions educatives o els propis centres).
7. DESENVOLUPAR TUTORIES I DONAR EXEMPLE (conèixer el context socio-cultural de cada alumne i formar els alumnes amb valors a través dels principis propis del docent per garantir l’educació integral de l’alumne).
8. INVESTIGAR DINS L’AULA I AFAVORIR UN DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL CONTINUAT.
9. ORIENTAR EDUCATIVAMENT, ACADÈMICAMENT I PROFESSIONALMENT ALS ALUMNES (en cooperació amb els serveis o departaments especialitzats).

10. COL•LABORACIÓ EN LA GESTIÓ DEL CENTRE (col·laborant amb la gestió del cicle corresponent, en el claustre...).

• Discent (tipologia i indicadors a tenir en compte en el procés d’E/A):

L’alumne és l’individu que aprèn.

Pot ser:

- ÉSSER AÏLLAT: en classes particulars.

- INDIVIDU AGLUTINAT DINS AULA: col·lectiu més o menys homogeni. El docent ofereix un tractament uniforme a tots els membres del grup.

- INDIVIDU DIFERENCIAT PERÒ FORMANT PART DEL GRUP: educació individualitzada tenint en compte les seves capacitats, interessos, ritme de treball, etc.

- ÉSSER COL·LECTIU: rebre una formació de valors i qualitats socials, laborals, estètics... vinculats a la societat de la qual forma part.

Aspectes a tenir en compte en el procés d'aprenentatge:

- MADURESA DE L'ALUMNE: nivell de desenvolupament físic, psicològic i social. Des de dues variables: edat i capacitat psicofísica. Elements a tenir en compte:

1. Evita el fracàs de l'alumne.
2. Considerar les condicions prèvies de l'aprenentatge permetran un millor desenvolupament de les activitats del discent.
3. Condiciona l'adaptació de l'estudiant a les activitats d'aprenentatge.
4. Associada a l'aprenentatge.
5. Condició necessària però no suficient de l'aprenentatge.
6. Haurien d'implantar-se programes d'acord al desenvolupament potencial dels alumnes, recorrent a una edat òptima, mitjana.

- MOTIVACIÓ: influeix en el rendiment, aprenentatge i desenvolupament d'habilitats.

Components:

1. Necessitat de l'individu per aconseguir una meta.
2. Incentiu: estímul extern que provoca i manté uns motius (justificacions personals que té l'individu per actuar)
3. Direccionalitat: seleccionar els procediments per aconseguir els objectius.

Tipus:

1. INTRÍNSECA: interès positiu en la matèria, fa que l'aprenentatge sigui desitjable per ell mateix.
2. EXTRÍNSECA: incentius o reforços (aprovació del docent, premis, etc)

- ACTITUDS: constructes conductuals multidimensionals que suposen una predisposició per a l'acció relativament estable i susceptible de formació i de canvi. Indica com vas a actuar en aquell moment. S'associa amb la motivació intrínseca.

Aspectes rellevants:

1. AUTOCONCEPTE: actituds, capacitats i creences que té la persona de sí mateixa.
2. AUTOESTIMA: valor que es dóna una persona de sí mateixa com a resultat de les interaccions personals amb els altres.

• Estratègies metodològiques

Són tècniques que utilitza el docent per ensenyar. Han de ser flexibles per tal de motivar als alumnes i que assoleixin els continguts.

Aquestes estratègies són eficaces per obtenir la comprensió bàsica de cada àmbit de coneixement, seguir aprenent i comprendre i actuar en el món actual.

Els mètodes d’ensenyança poden ser:

1. Mètodes analítics: es descompón el tot en parts i s’estudia cadascuna de les parts. Un exemple seria el mètode Montessori, on els alumnes, abans d’escriure en aquesta metodologia, ha de practicar tots els moviments per aprendre a escriure les diferents grafies en paper de vidre, relle, punxó, etc.
2. Mètodes sintètics: s’estudia tot el conjunt, com els mètodes globalitzats.
3. Mètodes inductius: es va del particular al general.
4. Mètodes deductius: es va del general al particular (hipòtesis)

Aquests mètodes, però, també poden classificar-se d’acord a observar en quin element es centren en la seva aplicació. Poden ser:

1. Mètodes centrats en la matèria d’estudi: mètodes tradicionals, mètodes nous globalitzats (centres d’interès de Decroly, el mètode de projectes, l’escola Lincoln, els complexes russos) i mètodes nous centrats (unitats de treball Morrisson).
2. Mètodes centrats en l’alumne: mètodes individualitzats (pla Dalton, sistema Winnetka, fitxes de treball Dottrens, ensenyament programat), mètodes socialitzats (sistema de Gary, escoles de Detroit, la impremta a l’escola Freinet, les cooperatives escolars, el treball per equips) i mètodes col·lectius (la lliçó).
3. Mètodes centrats en el treball escolar: mètodes intuïtius (mètodes Montessori, mètodes de les germanes Agazzi, l’escola Montesca), mètodes eminentment actius (l’escola del treball) i mètodes integrals (pla escolar de nucli bàsic)

Per tant, l’acte didàctic fa referència al procés de transmissió de coneixements en el qual influeix el context cultural on es desenvolupa i és el que coordina la relació entre el docent i el discent.

Bibliografia:

Del Arco, I., Camats, R., Flores, Ò., Melero, À. & Suau, J. (2015). Capítol 9. El procés d’ensenyament-aprenentatge en l’educació primària. En Flores, Ò. (Ed.). L'escola del segle XXI. Conextos, processos i reptes de futur. (pp. 257-272). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

Del Arco, I., Camats, R., Flores, Ò., Melero, À. & Suau, J. (2015). Capítol 14. Mètodes didàctics i activitats d’aprenentatge . En Flores, Ò. (Ed.). L'escola del segle XXI. Conextos, processos i reptes de futur. (pp. 359-378). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida

Esquema conceptual: Parts de l'acte didàctic

Components de la didàctica. Mapa conceptual

Publico el mapa conceptual que he realitzat sobre els components de la didàctica.

L'acte didàctic: definició i components. Mapa conceptual.

En la part individual corresponent al REPTE 2, vam haver de visionar un vídeo que tractava el concepte d'acte didàctic i un anàlisi en profunditat dels elements que el componen. 

A partir de la informació recopil·lada, havíem de construir un esquema o mapa conceptual cada membre del claustre. 

El fragment que no vaig comprendre en un principi és quan es defineix al docent com un element crític i innovador de primer ordre. Posteriorment, amb la posada en comú en l'aula, em va desaparéixer el dubte.

Mapa conceptual didàctica

Components de la didàctica - Mapa Conceptual

En aquesta entrada publico el mapa conceptual sobre els Components de la didàctica. 

La part del vídeo que em va costar més d'entendre va ser la definició de didàctica que exposen a l'inci.

Mapa conceptual de l'acte didàctic

La setmana passada a classe se'ns va proposar el Repte 2, el qual consistia en crear un mapa conceptual o un esquema de forma individual a partir d'un vídeo que ens va facilitar la professora.

Aquest ha estat el meu resultat:

Didàctica i Organització

Aquesta setmana hem dedicat les sessions de la matèria de Processos didàctics i organitzatius a comentar les idees que totes les escoles hem trobat sobre aspectes referents a la planificació o programació d’una unitat didàctica i a l’organització tant del docent com del discent en el centre. Ens hem basat en donar resposta a les següents preguntes:

Per a la DIDÀCTICA

Definició de UD i la seva importància

   Què és una unitat didàctica?

Un instrument que utilitzen els docents on queden plasmades les intencions educatives pròpies del procés d’ensenyança i  aprenentatge per a un curs o un temps determinat.

      Perquè és important planificar?

Per a ser eficients en el temps de la classe.

Es una forma d’estructurar adequadament el procés d’ensenyança I aprenentatge.

Es una forma d’establir uns objectius, complir-los i obtenir bons resultats acadèmics.

Ajuda a fer protagonista a l’alumne del seu propi procés d’aprenentatge.

Serveix per adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge als diferents ritmes d’aprenentatge.

Una no planificació implica una improvisació. Per conseqüent, repetim coses i creem buits en el procés d’ensenyança i aprenentatge.

Una planificació ha de ser el suficientment flexible com per a adaptar-se a les dificultats i canvis en l’aula. Poden ser sessions de durada més curta o més llarga.

   

Esquema de les parts d’una UD

Parts d’una unitat didàctica:

Introducció/contextualització: àrea, grup o curs en el que es va a treballar, tipus de grup (estàndard,...), temporalització i sessions...
Objectius, competències i continguts: respon a la pregunta “Què anem a ensenyar?”
Metodologia: per projectes, per espais o racons, classe tradicional… També fa referència a     les activitats d’aprenentatge. Respon a la pregunta “Com ho ensenyem?”
Recursos: respon a la pregunta “Amb què treballaré i què utilitzaré?"
Espai i temps: respon a la pregunta “Quan i on?"
Criteris d’avaluació: respon a la pregunta “què hem d’aconseguir i com anem a avaluar?

Per a L’ORGANITZACIÓ

Organització dels alumnes i organització dels docents: org. horitzontal, vertical i staff

Organització dels alumnes per:

- Edat
- Nivell intel·lectual o rendiment acadèmic
- Gènere o sexe (només en escoles concertades)
- Agrupaments flexibles (de manera que es realitzen tallers o diferents activitats que permeten la interacció entre alumnes de diferents cursos i nivells. La idea principal d’aquest tipus d’agrupaments és que mai han de ser iguals, sempre han d’estar en canvi constant per tal de complir amb el criteri de flexibilitat del qual es caracteritza)

Organització dels docents per:

-  Org. vertical: és l’organització jeràrquica on tots tenen funcions diferents, els de dalt de la piràmide tenen autoritat sobre els de sota. Al cap es trobaria la direcció.
-  Org. horitzontal: és una organització on tothom té la mateixa autoritat. Un exemple serien els mestre sd’un mateix cicle.
-  Org. satff: grups de docents que tenen una línia en comú i comparteixen objectius per tal d’aconseguir donar la millor educació i fomentar la innovació educativa. En Primària s’agrupen per equips docents (mestres d’un mateix cicle d’'un mateix nivell educatiu englobant totes les seves àrees). No solen agrupar-se per departaments o seminaris. Els seminaris són reunions on es reuneixen tots els docents per tal de tractar els problemes sobre la matèria. Es poden reunir docents de diverses disciplines. L'organització per seminaris és més freqüent en l'Educació Secundària Obligatòria.  En Educació Primària també es solen formar equips Ad-Hoc, és un sistema d’organització del professorat per respondre a una necessitat determinada en un moment puntual. Aquest és provisional i per a servir un únic propòsit. Quan aquest s’assoleix, el grup es desintegra. Per muntar aquests equips ho decideix o l’equip de cicle o la direcció. Aquests equips també es poden portar a terme per a alumnes amb Projecte Individualitzat (per sota o per sobre).


Per tant, l’organització del docent i de l’alumne és rellevant per gestionar el funcionament del cicle i establir una programació en dues direccions, per tal de que aquesta sigui estàndard i adaptada a un grup-classe general, i individualitzada per aquells alumnes que tinguin necessitats educatives.


Bibliografia:

     Del Arco, I., Camats, R., Flores, Ò., Melero, À. & Suau, J. (2015). Capítol 8. Organització del professorat, alumnat i pares. Participació de la comunitat educativa. En Melero, À., Suau, J. & Flores, Ò. (Ed.). L'escola del segle XXI. Conextos, processos i reptes de futur. (pp. 229-256). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

Model Flipped Clasroom

El primer dia de l'assignatura Processos didàctics i organitzatius vam comentar dos vídeos que havíem vist particularment a casa sobre el model Flipped Classroom.

Aquest model permet que els alumnes s'ajudin entre ells. Es treballa en equip i es fomenta la cooperació i la col·laboració.

També desfà les diferències i desigualtats entre els diferents alumnes, per qüestions socials, econòmiques o familiars perquè quan estan a casa tots tenen el mateix material i contingut al que poden accedir fàcilment. 

El professor és el que s'encarrega del reforç dels alumnes independentment de les seves condicions.

Cal afegir que per començar amb aquest model, s'han de tenir clares les planificacions de cada matèria i els continguts que es treballaran juntament amb les activitats que realitzaran els alumnes.

Per tant, es tracta d'un canvi de rol, on els alumnes es mostren actius a l'aula i passius a casa. S'ha de tenir en consideració perquè a la llarga pot arribar a dur-se a terme en la major part de les escoles pels seus resultats favorables.

Per saber-ne més: 

•  ¿Qué es la clase invertida? 
• The Flipped Classroom Model

Bibliografia:

La cuna de Halicarnaso. (2016, 20 d'abril). ¿Qué es la clase invertida? Mi experiencia con la Flipped Classroom en la clase de historia. YouTube.

Sprouts. (2015, 28 de setembre). The Flipped Classroom Model. YouTube.